Gwaihir650

Acabat del casc

2011-03-27T12:23:00.009+02:00

Després de tant de temps amb el casc per fi l’he acabat, però ara toca enfibrar-lo i deixar-lo llest abans de donar-li la volta al barco i posar la coberta.

Casc epoxidat, enmasillat i lijat, llest per la fibra:

Detall perfil de sustentació:

Detall de la proa, un cop masillada i lijada:

Un altre cop més masillada epoxi i lija... proa finalitzada:

Començant a enfibrar...

I més fibra:

Casc acabat d'enfibrar:

Reforços a proa per la retinguda del botaló:

Caixa de quilla marcada:

Tallada i enfibrada:

Enmasillant:

Dues capes d'epoxi i una d'imprimació epoxi:

Lijat i enmasillat per acabat:

Segona capa d'imprimació:

Casc

2010-04-27T15:01:00.013+02:00

Per fi!!!!

Una de les parts més complicada, potser la més complicada, ha quedat enrere i ara finalment he començat a muntar el casc sobre la estructura interna.

El primer es preparar les peces. Aquesta en concret és la peca central, formada per dos panells de contraplacat marí enganxats amb epoxi+càrrega.

Que després s'instal.la sobre la estructura. Ara està enganxada per la part central amb epoxi+càrrega, ajudant-se d’algún vis (no es poden observar a les fotos) collant-la al “stringer” central i caixa de la quilla mentre l’epoxi endureix (després es retiraran del casc):

Posteriorment l'hem d'adaptar a la forma del casc i seguir afegint peces.

Per fer la curvatura uniforme es bó atornillar una tira de fusta:

Mes peces:

I finalment el casc complert! (encara hi han les tires perquè la forma dels panells superior sigui correcte mentre l'epoxi cura)

El casc està acabat!!

Proa i caixa de la quilla

2009-12-11T21:46:00.022+01:00

La proa consta de 12 peces de contraplacat marí.

Les 4 primeres peces instal.lades (encolades amb resina epoxi + càrrega) amb el reforços logitudinals de cedre vermell que arriben a la peça número 1 "ETR-1":

I la resta de peces de proa:

La "caixa de la quilla" és el suport intern de la quilla i serà la última part a muntar abans del casc. És una espècie de capsa de contraplacat reforçada amb fibre de vidre. La part anterior fa de base del màstil; la part posterior és on hi va la quilla (en el MiniCP la quilla és fixa, no pivotant).

Caixa de la quilla instal.lada, falta la part superior:

I finalment la part superior instalada, després del casc:

Carboni-stringers

2009-12-04T22:21:00.013+01:00

Reforços de carboni UD i "stringers" (tires longitudinals de cedre vermell) per reforçar la estructura interna del MiniCP.

Capa de Fibra de Carboni UD sobre els reforços dels timons (no hi és als plànols originals):

Tira de Carboni UD per la part interior del mirall de popa (més ample que el disseny original), un cop lijada:

I per la part exterior, no lijada:

Els reforços de carboni UD tipus "C3" segons un esquema de l'arquitecte François Lucas:

I els reforços "c3" a lloc:

Reforços longitudinals ("stringers") de cedre vermell:

Estructura

2009-08-08T00:32:00.017+02:00

Ja tinc la major part de la fusta tallada per CNC.

Abans d’instal·lar-la, la he protegit lijant, afegint una capa de resina epoxi, deixar assecar i lijar de nou. Aquí hi han algunes de les peces ja amb la capa d'epoxi, abans de lijar:

Detall del mirall de popa, epoxidat, lijat i amb els reforcos interns de contraplacat instal.lats:

Instal·lant les cuadernes a lloc, primer les mes fines:

I després les més gruixudes:

Detall de la curvatura de proa:

Totes les quadernes ja estan a lloc, així com la resta de la estructura interna, tot encolat amb un filet d'epoxi+càrrega (sílica col·loïdal), es pot veure els reforços amb carboni de la zona de popa:

Tanc de llast de 200 l, per aigua de mar, babord:

Vistes globals:

La cuna

2009-05-31T11:38:00.007+02:00

El primer pas ja està fet: he constriut la cuna sobre unes vigues de fusta de 7 m anivellades i que van convergint cap a proa.

Després he muntat les peces de la cuna: tallades amb CNC, segons els planells, amb peces de contraplacat DM de 19 mm de gruix.

MiniCP, plan Lucas

2009-04-15T23:31:00.015+02:00

El MiniCP es un proto dissenyat per François Lucas per construcció amateur. La quilla és fixa i té tancs de llast per aigua de mar. El material escollit és sandwich de contraplacat marí/fibra
de vidre i reforçat en alguns llocs amb fibra de carboni.

Les formes del casc son evolutives ("chines"), molt amples a popa per màxima potència:

És el primer Mini Transat que disposa de perfils de sustentació ("lifting strakes") per evitar clavar la proa en empopades:

La banyera és àmplia i té una zona ergonòmica per descansar protegida pel sortint del sostre de cabina:

Les seves especificacions son:

Eslora: 6.5 m
Màniga: 3 m
Calat: 2 m
Calat aeri: 12 m
Desplaçament: 850 Kg
Bulb de plom de 280 Kg
Tancs de llast de 200 l per banda
Sup. vèlica en cenyida: 42 m2
Sup. vèlica empopades: 110 m2

El nom

2009-04-14T23:11:00.002+02:00

El nom del Mini serà "Gwaihir650".

Gwaihir, "el senyor del vent" Sóc un fan de J.R.R. Tolkien i en especial de la seva millor obra “El Senyor Dels Anells”, si l’he llegit sabeu qui es Gwaihir... si no ho heu fet, a què espereu?? “Gwaihir” és el rei de les Àligues de la Terra Mitja... és “el senyor del vent”.

Cal que comenti el "650"? ;-)

Per què un Mini Transat?

2009-04-14T22:26:00.002+02:00

M’encanten els velers i els “minis” en especial. Només cal anar a un port i veure un d’aprop. La filosofia de la classe mini i els seus barcos m’atreuen i també, és clar, la navegació amb tripulació reduïda o en solitari; veure un Classe America navegant amb 18 persones donant voltetes a tres boies... no em diu res. Veure un Open60, un Figaro, un mini, etc... o en definitiva qualsevol veler navegant a tope, portat per una sola persona... això és NAVEGAR.

Jo no penso en guanyar una Transat6.50, evidentment que m’agradaria!!! però amb el nivell dels millors “ministes” i les seves màquines no em puc comparar: els millors navegants del mon, semi-professionals, alguns ja directament professionals, dedicats exclusivament a entrenar i navegar amb vaixells d’última generació amb tots els avenços de disseny imaginables i pressupostos astronòmics... Per a mi es totalment impossible guanyar-los. Però és possible participar i plantar-li’s cara, regatejar amb ells, aprendre i divertir-se...

De moment no tinc clar que si faré la Transat6.50. Hi ha una altre regata menys professionalitzada que també creua l’Atlàntic i em tempta: l'Atlantic-Prix. També la tres continents, també la.... :-)

Però pas per pas! primer he de fer un barco i després faré les primeres regates: la MiniBarcelona i les del circuit al Mediterrani Occidental.

Així doncs, quin mini em faig?

La opció lògica, doncs es descartar la competició al més alt nivell i fer un mini de material “Compost” barat i resistent: Contraplacat marí+epoxi+fibre de vidre i carboni. És el mes competitiu possible dins la limitació d’un material que no pot competir amb el carboni i kevlar, però sí amb la fibra de vidre com demostren els antics dissenys SuperCalin en cada regata que participen. Al 2008 els dissenys que crec em poden anar bé son DixMini, MiniCP. Tant Dix Design com en François Lucas son professionals que han respost tots els meus dubtes i son dissenyadors coneguts, em decanto pel MiniCP de Lucas perquè es conegut al mon Mini, ha competit i dissenyat minis, i m’encanten els seus dissenys. Ha fet un prototip amb almenys 2 unitats navegant activament en el circuit mini (nº 231, 232 i 277, “mini 1999” Plan Lucas) que son ràpids amb avenços importants per la època en la forma del casc i en el disseny d’una quilla “3D”.

La forma del casc del MiniCP, la seva filosofia de facilitat de construcció i navegació i la seva lleugeresa (tot i perdent prestacions pel material de construcció i sense quilla pivotant) em convencen. Total, si faig la Transat6.50 serà la del Carib, amb els vents Alisis per la popa del través a la segona etapa (espero!)... i per tant quilla centrada per tots! Encarrego els plànols a en François Lucas.

En fi... em sedueix la idea de travessar l’Atlàntic amb un mini fet amb les meves mans. Seré capaç de fer-ho? Serè capaç de travessar l’Atlàntic amb una xalupa de 6.5 m? Ja se que hi ha gent que ho fa... però jo penso en mi i quan em pregunto si seré capaç de fer-ho no em refereixo pas a si seré capaç de construir el vaixell, això tinc molt clar que sóc capaç i que l’acabaré: poc a poc i un pas rere l’altre; el que no estic segur de poder fer, tot i que la idea m’atrau enormement, és la travessa de l’Atlàntic en solitari en el Mini, les milles i regates classificatòries necessàries, etc...

Ho intentaré.

Què és un Mini Transat?

2009-04-14T22:13:00.008+02:00

Els Open 6.50, “MiniTransat” o “Minis”, son uns velers de competició molt especials i molt petits (6.5 m d’eslora i 3 m màniga màx) amb els que es competeix en solitari o a dos. Amb ells es fa una regata fantàstica, la “Transat 6.50”: regata en solitari que creua l’Atlàntic en dos llargues etapes: França-Madeira (o Illes Canàries en anteriors ocasions) i Madeira-Brasil (o el Carib en anteriors ocasions).

El que els fa especials es la seva enorme relació “superfície vèlica/eslora”, la seva velocitat en portants, el seu potencial oceànic (tot i que semblen poca cosa mes que un vela lleugera!) i el seu component tecnològic ja que al ser una classe de tipus “Box Rule” amb dimensions màximes fixades i on tot lo que no està prohibit està permès: son uns magnífics camps de proves.

Dins els “minis” hi ha dues categories: “sèrie” i “prototip” (o “proto”). Els primers son més restrictius en quant a material, dimensions i components. Els darrers poden ser d’alta tecnologia (Carboni, quilla pendular, orses antideriva, màstil orientable, etc...) o molt “rudimentaris”; fets per drassanes professionals o per aficionats en un jardí; amb preus estratosfèrics o preus “assequibles”...

Però millor que jo ho expliquen els següents links:
Classe Mini
Transat 6.50 home page

I per mi la web més completa sobre el món dels MiniTransat és el lloc de LeoV Unoficial Mini Transat Open 650 site